Segons l’informe trimestral de preus de venda de pisos.com , l’habitatge de segona mà a Catalunya el març del 2022 va tenir un preu mitjà de 2.527 euros per metre quadrat. Aquesta xifra va suposar un ascens del 0,12% davant del desembre del 2021, el menys voluminós d’Espanya .
Catalunya ha estat la quarta autonomia més cara, darrere de les Balears (3.343 €/m²), entre d’altres. El preu de l’habitatge de segona mà continua intensificant la trajectòria a l’alça. Per Ferran Font , director d’Estudis de pisos.com, “ El vigor del sector residencial ha assolit la seva cota màxima, llançant xifres de compravenda que no vèiem des de l’època del boom ”. El portaveu del portal immobiliari justifica aquest ímpetu a la tornada al totxo com a valor refugi, l’estalvi acumulat durant la pandèmia i les bones condicions de finançament.
Precisament, un dels aspectes que l’efervescència compradora podria frenar és el futur escenari dels tipus d’interès. » La inflació està disparada, i si la guerra a Ucraïna s’allarga, aquest indicador podria trencar rècords . Davant d’aquesta situació, el Banc Central Europeu intentaria contenir la seva escalada pujant els tipus oficials, ho faria les hipoteques menys atractives per al comprador».
Font destaca que «l’encariment dels materials obligarà els promotors a apujar el preu dels nous desenvolupaments residencials». L’expert afegeix que «fins ara, el sector promotor havia absorbit aquests sobrecostos, però ha arribat un punt en què, per obtenir una rendibilitat que faci que valgui la pena continuar construint, cal repercutir cert marge al client».
LLEIDA LA PROVÍNCIA MÉS ASSEQUIBLE PER COMPRAR
Lleida vista des del barri de Cappont.Foto d’ARXIU EUROPA PRESS
Trimestralment, Barcelona (0,57%) va ser l’única província catalana que va créixer. Per la seva banda, Girona (-3,04%) va registrar la quarta retallada més cridanera de la regió. Interanualment, totes les províncies van pujar, destacant Lleida (6,38%), que va liderar els repunts nacionals.
En qüestió de preus, la província més cara va ser Barcelona (2.878 €/m²) i va ocupar el quart lloc entre les més costoses d’Espanya. La més barata de la regió va ser Lleida (979 €/m²), que va ocupar la catorzena posició al rànquing nacional de les més barates.
Pel que fa a les capitals catalanes, Girona (2,83%) va ser la dècima que més va créixer del país, mentre que Tarragona (-2,28%) va ser la cinquena que més va destacar al llistat de caigudes nacionals. Enfront del març del 2021, totes les capitals catalanes van pujar. Girona (9,46%) va ser la cinquena capital espanyola que més va créixer. Amb 4.376 euros per metre quadrat el març del 2022, Barcelona va ser la segona capital de província més cara d’Espanya. Al costat oposat hi va haver Lleida (1.182 €/m²), que va ser la cinquena més assequible del país.
DESCOBREIX ELS BARRIS MÉS CARS I MÉS BARATS DE BARCELONA PER COMPRAR UN PIS
Imatge de la recollida selectiva de residus que es triplica a Sarrià després d’implantar-la al porta a porta Foto d’ARXIU EUROPAPRESS
Pel que fa als districtes de Barcelona capital, els increments trimestrals més marcats van venir de la mà de Sant Martí (4,82%), Sarrià-Sant Gervasi (4,07%) i Nou Barris (1,86%).
En aquest mateix període, les úniques caigudes van ser les de les Corts (-4,28%) i Sants-Montjuïc (-3,95%). D’un any a l’altre, els que van créixer més van ser Sarrià-Sant Gervasi (9,34%), Sant Martí (7,55%) i Horta-Guinardó (7,34%). Els descensos més intensos es van localitzar a Sants-Montjuïc (-3,62%), les Corts (-3,10%) i Sant Andreu (-1,80%). Sarrià-Sant Gervasi (5.879 €/m²), L´Eixample (5.345 €/m²) i Les Corts (5.110 €/m²) van ser els districtes més cars, mentre que els més barats van ser Nou Barris (2.493 €/m²), Sant Andreu (3.093 €/m²) i Horta-Guinardó (3.242 €/m²).
VIC PUJA ELS SEUS PREUS I MARTORELL ELS BAIXA
Pel que fa als municipis catalans, Vic (11,32%), a Barcelona, va ser la segona localitat que més va pujar d’Espanya a l’interval trimestral. Per part seva, Deltebre (-9,12%), a Tarragona, va ser el vuitè municipi que més va caure del país en aquest període. D’un any altre, Salou (26,64%), a Tarragona, va registrar la pujada més intensa del país.
Per part seva, Martorell (-15,23%), a Barcelona, va ser el quart municipi espanyol que més va retrocedir a nivell nacional. La població barcelonina d’Esplugues de Llobregat (4.525 €/m²) va ser la sisena més cara del país, mentre que Mollerussa (725 €/m²) a Lleida va ser la més barata de la regió.
EL SECTOR IMMOBILIARI PREOCUPAT
Set organitzacions representatives del sector immobiliari català van emetre al març un comunicat conjunt en què lamenten la «inseguretat jurídica» al mercat de l’habitatge.
Ho han dit després de la resolució del Tribunal Constitucional que assenyala que Catalunya no té competències per establir criteris per fixar els preus de lloguer d’habitatges.
«Desgraciadament, no se’ns va escoltar, no se’ns ha escoltat i no se’ns escolta», han afirmat, i han explicat que han intentat traslladar al Govern la inseguretat jurídica que suposa l’aplicació d’aquesta llei.
Han recordat que el Consell de Garanties Estatutàries va advertir tots els grups parlamentaris i els promotors de la llei aquest fet i ha subratllat les «reiterades resolucions contràries» a la norma i que aquest fet agreuja la situació d’inseguretat jurídica.
Han reclamat que s’afronti la problemàtica de l’habitatge en la seva profunditat amb mesures estructurals «i no amb normatives populistes que només provoquen l’efecte contrari», per la qual cosa cal crear un marc adequat en què tots els actors del sector hi puguin participar .
Han signat el text el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL), el Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya, el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i Província, el Consell de Col·legis d´Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya, l´Associació de Promotors i Constructors d´Edificis de Catalunya (APCE) i la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona-Lleida.
