La carrera de obstáculos que encalla la rehabilitación energética de edificios con ayudas europeas

Es pot arribar a subvencionar més d’un 40 per cent de la inversió, amb topalls, això sí. I se’n poden beneficiar tant les comunitats de veïns com particulars. A Catalunya li toquen 480 milions d’euros del total del programa, la xifra més important de l’Estat després d’Andalusia. Se’n podrien beneficiar unes 60.000 llars fins a l’any 2026.

El programa havia de començar fa un any, però lesconvocatòries públiques de subvenció no es van fer fins a la primavera. Ara mateix, poques obres estan realment en marxa i ens trobem en la fase de discussió en les comunitats de veïns i de tramitació d’expedients. El problema és que el decret del govern central marca que dels 60.000 habitatges subvencionables, n‘han de quedar rehabilitats 25.000 a finals del 2023. El sector considera que, al ritme actual, aquesta fita és impossible i es planteja demanar una pròrroga dels terminis del programa.

Com accedir a aquests ajuts?

Doncs no hi ha una finestreta única. Al conjunt de Catalunya cal anar a l’Agència de l’Habitatge, però si l’edifici és a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, aleshores cal adreçar-se al Consorci Metropolità de l’Habitatge, i si és a Barcelona ciutat, al Consorci de l’Habitatge de Barcelona, integrat per l’Ajuntament i la Generalitat.

A Calella, al Maresme, Esteve Riera, l’arquitecte tècnic d’un edifici que s’està rehabilitant energèticament, està tramitant en aquests moments els ajuts: «Està sent farregós, tenim una persona a l’oficina que està tot el dia enviant documentació, anant a veure l’administrador de la finca, que signi la paperassa, la presidenta ha de signar…»

Hi coincideix Nathan Ballesta, el director comercial de Rehatec, l’empresa que fa les obres de l’edifici i que fa més de vint anys que es dedica a la rehabilitació: «Ens sobta que tot costi tant, quan de subvencions sempre n’hi ha hagut». Afegeix, però, que ja entén que en bona part això és degut al fet que «s’han de complir unes exigències europees molt importants».

L’edifici podrà rebre els ajuts Next Generation, però la veritat és que encara n’hi ha molt pocs a Catalunya en aquesta situació. Tot és més complicat del que s’esperava.

La culpa, segons els col·legis que han de fer les gestions, ve dels retards administratius i les exigències europees. Tot i així, adverteixen que el problema número u és que la gent no s’acaba d’animar a fer obres.

Catalunya es planteja demanar una pròrroga

Segons el president del Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Barcelona, Celestí Ventura, «ens preocupen aquells blocs del «desarrollismo» espanyol, dels anys 50, 60 o 70, construïts sense cap mena d’aïllament tèrmic. Podrien arribar, amb un import relativament baix, a una gran quantitat de subvenció, i aquests no venen». «L’únic que veuen -afegeix- és que, malgrat la subvenció, han de posar-hi diners. No s’adonen, no hem sigut capaços segurament d’explicar-los, que aquesta subvenció és molt diferent de la que hem tingut fins ara.»

Des del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, el seu president, Llorenç Vinyes, recorda que «les comunitats de propietaris tenen una capacitat de decisió molt lenta. El seu període de maduració i de presa de decisions està entre els sis i els vuit mesos com a mínim «.

Comptant que les campanyes no van començar fins a l’estiu passat, moltes comunitats no es decidiran a demanar els ajuts fins a la primavera. «S’ha començat tard, i el període requereix més temps. Això és una petició que hauríem de fer al Ministeri.»

De fet, el govern català coincideix que caldrà una pròrroga i millores en les condicions. La directora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Sílvia Grau Fontanals, assegura que caldrà demanar «canvis, pròrroga, obertures de finançament, crèdits ICO…». I , tenint en compte que els terminis cada cop s’esgoten més aviat, conclou : «Què vol dir, que a a partir del 2026 no farem rehabilitació energètica? No, hem de continuar, això ha vingut per quedar-se.»

El cost de la burocràcia

Un altre capítol és el dels ajuts als habitatges individuals, on evidentment la presa de decisions és molt més ràpida que en una comunitat de veïns. Però en aquest cas el problema són les complicacions burocràtiques, que o bé fan perdre molt temps, o bé costen molts diners. La Dunia Morenilla és una veïna de Barcelona que porta setmanes fent gestions per beneficiar-se dels ajuts Next Generation. La seva és una obra relativament senzilla: canviar unes finestres i una porta de vidre per unes de noves que aïllin de forma molt més eficient, tant del fred com de la calor.

«Fer el canvi d’aquestes finestres costa uns 4.000 euros, però el cost burocràtic per aconseguir els certificats i les ajudes són 1.000 o 1.200 euros, incloses les taxes. «, diu la Dunia.

«Estem parlant d’un 25 per cent del cost total de l’obra.» Aquestes despeses, excepte les taxes i els impostos, es poden incloure en les despeses a subvencionar.» Però, tot i així, «els diners s’han d’avançar, fins i tot sense saber si t’acabaran donant la subvenció», conclou la Dunia.