Barcelona, 9 de maig – El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya, la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona i el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya han interposat recurs contenciós administratiu contra la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) per a la millora urbanística i ambiental dels barris de Gràcia (Barcelona) promoguda per l’Ajuntament de Barcelona, l’aprovació definitiva de la qual va ser publicada el passat 4 de març al Diari Oficial de la Generalitat.
L’esmentada Modificació que afecta als barris de Gràcia preveu que les actuacions edificatòries d’habitatges plurifamiliars en sòl urbà consolidat o de gran rehabilitació d’edificacions de més de 400 m2 hauran de destinar un mínim del 30% del sostre edificable a habitatge protegit, fixant un sostre diferent respecte al que en el seu moment es va establir per a la resta de la ciutat (600 m2) sense justificar el motiu d’aquesta diferència.
També cal remarcar que la reserva en sòl urbà consolidat constitueix una càrrega nova sobre la propietat, ja que imposa un nou deure als propietaris d’aquest sòl. Ens trobem doncs, davant una limitació al dret de propietat, i, per tant, ha de comportar la corresponent indemnització, tal com va establir recentment el Tribunal Constitucional.
Una qüestió molt important, que motiva el recurs, és el fet que l’estudi econòmic elaborat no aclareix la viabilitat real de la nova norma, ni tampoc estableix la sostenibilitat per a les finances púbiques.
Igual que en el seu moment es va fer amb la norma actualment vigent, s’inclou la rehabilitació, posant dificultats a una tasca que totes les administracions competents en matèria d’habitatge coincideixen en aquests moments que s’ha d’impulsar i incentivar, no solament per la oportunitat dels Fons Europeus, sinó sobretot per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans i contribuir a la lluita contra el canvi climàtic, fets que amb l’exigència de reserva d’habitatge protegit s’està impedint o, com a mínim, dificultant.
Les entitats abans esmentades consideren que les grans tensions que registra avui l’accés a l’habitatge per a una gran part de les famílies, té per origen un greu desequilibri entre una oferta molt reduïda respecte d’una demanda creixent, i de l’absència de polítiques públiques ben dissenyades i dotades econòmicament, així com d’una paràlisi de la gestió de les administracions públiques amb els escassos recursos de què disposen.
Segons dades del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge (PTSH), l’Àmbit Metropolità de Barcelona té un potencial de reserves de sòl per construir més de 73.000 habitatges protegits, dels quals 20.000 a la ciutat de Barcelona. És imprescindible mobilitzar aquestes reserves per incrementar l’oferta d’habitatge assequible.
Cal capacitat de gestió, coordinació entre administracions i recursos econòmics per disposar d’un mercat estable que faciliti l’accés a l’habitatge de les famílies, i no pas el continuat canvi de la regulació que afecta al sector de l’habitatge, ja que crea inseguretat jurídica, impossibilita la planificació i provoca l’efecte contrari, és a dir, una reducció de l’oferta d’habitatges, dificultant encara més l’accés a l’habitatge als ciutadans i ciutadanes de Barcelona.
