Nou de cada deu comunitats pateixen impagaments a BCN

• La morositat d’alguns propietaris obliga nombrosos edificis a reduir serveis i posposar rehabilitacions de façanes o obres d’accessibilitat

Andrea J. treu foc pels queixals fa diverses setmanes perquè per decretàs veïnal li toca netejar el replà de la seva escala al districte de Sants-Montjuïc fins que les finances de la comunitat remuntin. La causa de la retallada en els serveis de la finca és la morositat, que ha portat aquesta petita comunitat de 12 veïns a quedar-se en números vermells i veure perillar fins i tot l’ús de l’ascensor. “És inadmissible que l’impagament d’uns ens afecti a tots o ens obligui a augmentar les quotes”, assenyala. Però en la seva queixa no està sola: el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL) remarca que entre un 80% i un 90% de les comunitats de la ciutat pateixen impagaments per part d’algun veí, mentre que en una quarta part de les finques la morositat és tan recalcitrant que arriba a afectar-ne el normal funcionament: la retallada de serveis o el retard en obres de manteniment, la rehabilitació de façanes o la millora de l’accessibilitat en solen ser les principals conseqüències.

Entre el període d’impagaments previs a les comunitats més els processos d’execució hipotecària i posterior desenllaç de venda de l’immoble, els deutes augmenten any rere any sense que els veïnats en aquests casos sàpiguen a qui reclamar i sigui lent i complicat que els bancs assumeixin aquest dispendi. “És desesperant i afecta molt la convivència de les comunitats”, afegeix Viñas. Però també els processos de morositat enquistada en general són els culpables que obres en façanes, vestíbuls, instal·lacions d’ascensors, manteniments i altres intervencions es posposin junta rere junta per no disposar de fons i no estar disposats els que sí que paguen a augmentar les quotes per cobrir els dèficits. Entorn d’un 25% o 28% de les finques, estimen, pateixen aquest mal major. Davant l’augment de cost de les hipoteques i la pressió que tenen per aquest fet moltes llars, la patronal preveu un repunt d’impagaments a curt i mitjà termini.

L’administrador Alberto Izquierdo, secretari del CAFBL, relata el cas d’una finca de cinc veïns on s’autogestionaven, fins que van patir uns despreniments que els van obligar a afrontar una rehabilitació important alhora que se’ls obria un expedient sancionador. “Tenien capacitat econòmica limitada i als baixos hi havia una persona que no podia pagar, així que vam assumir l’administració sense cobrar inicialment, vam constituir la comunitat i vam aconseguir un préstec per fer l’obra”, que va estar a punt de ser missió impossible per la insolvència de part dels veïns.