Barcelona, 1 de juny de 2021 – El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, el Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, el Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya, el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i província, l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya i el Consell de Col·legis oficials d’Agents de la Propietat immobiliària de Catalunya han elaborat un plec de propostes d’acció de Govern en matèria de polítiques públiques d’habitatge ara que s’inicia una nova legislatura. El document enviat a totes les forces polítiques catalanes amb representació parlamentària respon a l’esperit de satisfer el dret a l’habitatge, que és sense dubte un dels principals problemes no resolt adequadament i que precisa de la concentració de totes les parts actores per trobar les millors i més diverses solucions.
Cal destacar que la majoria de les mesures aprovades durant aquesta darrera dècada, tant per part de l’Estat com de les Comunitats Autònomes, comporten obligacions de gran impacte pels privats. Sent aquests els que acaben assumint la responsabilitat de l’execució de polítiques assistencials pròpies de l’Administració. Es per això que les dotze propostes d’acció plantejades als grups polítics que configuren el Parlament de Catalunya volen corregir aquesta situació.
La primera actuació va encaminada a crear i assegurar un marc regulador estable que ofereixi seguretat jurídica a totes les parts, que alhora permeti la celebració de les actuacions d’inversió en el sector de la construcció residencial de manera sostenible. La segona, té el focus en les preassignacions pressupostàries per a les polítiques d’habitatge, que han d’incrementar el seu pes en el pressupost català fins a l’1,5% del PIB. En definitiva, es pretén que a llarg termini es garanteixi un increment suficient dels recursos de la Generalitat en matèria d’habitatge.
La tercera acció és impulsar un acord de col·laboració públic-privat per al rellançament sostenible de la promoció d’habitatge nou. Es planteja un acord plurianual entre el sector i l’Administració, que estableixi els canals i les mesures de col·laboració per a la promoció d’habitatge a preu assequible i social. En aquest sentit, seria absolutament necessari assolir cicles de promoció de fins a 25.000 habitatges a l’any de diversa tipologia, lliures i protegits, en règim d’accés en lloguer, venda, dret de superfície i cessió d’ús o copropietat. Aconseguir aquesta xifra d’habitatges significaria una generació de més de 60.000 llocs de treball i una recaptació fiscal per al conjunt de les Administracions superior als 1.500 milions d’euros.
Pel que fa a la quarta acció, la protagonista seria la mobilització del sòl reservat per destinar a habitatge assequible i social, tot avaluant quines són les actuacions més eficients per accelerar la creació d’una nombrosa oferta d’aquest tipus d’habitatge. La cinquena actuació planteja que l’Administració desenvolupi instruments no coercitius per avançar cap al dret subjectiu de l’habitatge en línia al implantat a França o al País Basc. Des de l’acció pública, sense interferir ni anar en detriment dels drets dels titulars del parc d’habitatges privat, s’haurien de buscar fórmules i recursos suficients per proporcionar el sostre adequat a aquells col·lectius de la població amb més dificultats per accedir a un habitatge.
Les línies de suport d’accés a un habitatge nou configuraria la proposta d’acció sisena, que no tan sols aniria a remolc del que pugui establir el Plan de Vivienda Estatal, sinó a disposar de línies pròpies amb càrrec als pressupostos de la Generalitat de Catalunya.
Els fons europeus Next Generation EU són una oportunitat per a tot el sector i també per al ciutadà per reactivar la construcció residencial davant la incertesa de l’impacte sobre l’economia que comporta l’escenari post-Covid. Precisament, la setena acció seria facilitar l’aplicació d’aquests fons en l’àmbit de la construcció residencial. Li seguiria l’actuació vuitena fonamentada en l’adopció de mesures de simplificació administrativa i en guanyar agilitat per part de l’Administració.
L’acció novena seria modificar les imposicions als propietaris realitzades per la Llei 24/2015 i els Decrets llei 17/2019 i 1/2020. En aquest sentit, es proposa obrir un diàleg amb el Govern sobre la definició de gran tenidor, el lloguer social obligatori, la viabilitat de les actuacions de promoció urbanística i la protecció davant l’ocupació il·legal d’habitatges.
La fórmula escollida pel legislatiu català per intentar contenir les rendes de lloguer és considerada contraproduent per la generació del propi lloguer. De fet, la interpretació de la llei afecta als contractes signats entre els anys 1995 i 2015 suposant un greu perjudici per tots aquells propietaris que han posat històricament habitatges de la seva titularitat en el mercat de lloguer, de manera que augmenta objectivament la possibilitat que aquests habitatges es retirin de l’oferta de mercat de lloguer. A més, la llei fa una inadequada aplicació de l’índex de referència ignorant aspectes essencials que tenen un pes objectiu en la valoració que s’ha de fer del preu de lloguer. Afegir que l’impuls per part del Govern d’una normativa de lloguer catalana comportarà una nova confrontació competencial, tot considerant l’acord signat al 2018 entre l’Estat i la Generalitat on s’explica que els dos governs coincideixen que qualsevol intent de regulació dels arrendaments urbans és competència de l’Estat. Les actuacions desena i onzena serien fer enrere aquestes normatives pels efectes adversos sobre el lloguer i destacar que l’estabilitat i la seguretat jurídica en les normes que regulen els contractes d’arrendament han de tenir present que l’objectiu és facilitar el dret bàsic de l’accés a l’habitatge, tot responent equilibradament a les necessitats de propietaris i arrendataris.
L’acció dotzena és reclamar als grups parlamentaris i molt especialment al nou Govern de la Generalitat de Catalunya, que en aquesta nova legislatura es posi en marxa una nova política de concertació en matèria del dret a l’habitatge, mitjançant la promoció d’un nou Pacte Nacional d’Habitatge en el que hi estiguin representats tots els actors i agents intervinents. Això vol dir escoltar i facilitar la participació dels representants dels propietaris i dels col·lectius empresarials i professionals que han de ser actors intervinents conjuntament amb els representants dels diferents nivells i àmbits de governança de l’Administració amb capacitat dispositiva i/o pressupostària en el sector de l’habitatge.
Adjuntem el plec de propostes d’acció de Govern en matèria de polítiques públiques d’habitatge enviada als diferents grups polítics amb presència parlamentària i que ha estat signat per Enric Vendrell, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida i del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya; Antoni Quintana, president del Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya; Xavier Vilajoana, president de l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya; Gerard Duelo, president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i província; Vicenç Hernández, president de l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya; i Joan Company, president del Consell de Col·legis oficials d’Agents de la Propietat immobiliària de Catalunya.
