Recurs contenciós administratiu contra la modificació contra la modificació del Pla General Metropolità que afecta Gràcia
La Vila de Gràcia és un dels afectats per la modificació recent delPGM
Al govern municipal de Barcelona se li acumulen les causes als jutjats. Aquesta vegada el detonant del conflicte és la modificació del Pla General Metropolità ( PGM) del districte de Gràcia i els qui se situen a l’altre costat de la trinxera són uns adversaris habituals de l’alcaldessa Ada Colau. Cinc entitats del sector immobiliari han interposat un recurs contenciós administratiu contra una iniciativa que, entre altres coses, estableix que en la construcció de nova obra residencial o grans rehabilitacions caldrà reservar un mínim d’un 30% del sostre edificable a habitatge protegit, amb la minva de rendibilitat que aquesta disposició suposa per als constructors.
El recurs, que si és acceptat donarà pas a la corresponent demanda, porta la firma de l’ Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya, la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i l’ Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya.
Rebuig de l’obligació de cedir un 30% d’obra nova o rehabilitada de més 400 m2 a habitatge protegit
La normativa que aquestes entitats porten als tribunals és el Pla per a la Millora Urbanística i Ambiental dels Barris de Gràcia promoguda per l’Ajuntament de Barcelona, l’aprovació definitiva del qual va ser publicada el 4 de març al Diari Oficial de la Generalitat . La modificació esmentada preveu que les noves edificacions d’habitatges plurifamiliars en sòl urbà consolidat o les rehabilitació de més de 400 m2hauran de destinar un mínim d’un 30% del sostre edificable a habitatge protegit. D’aquesta manera, entenen els autors del recurs, s’estableix un sostre diferent respecte al que en el seu moment es va acordar per a la resta de la ciutat (600 m2) sense justificar el motiu d’aquesta diferència.
El recurs també remarca que la reserva en sòl urbà consolidat constitueix una càrrega nova sobre la propietat, ja que imposa un nou deure als propietaris d’aquest sòl. “Ens trobem doncs, davant una limitació al dret de propietat, i això ha de comportar la indemnització corresponent, tal com va establir recentment el Tribunal Constitucional”, assenyalen les entitats del sector immobiliari.
l’habitatge per a moltes famílies té l’origen en “un greu desequilibri entre una oferta molt reduïda i l’absència de polítiques públiques”
Una qüestió important que figura entre les motivacions del recurs és el fet que l’estudi econòmic no aclareix la viabilitat real de la nova norma ni estableix la sostenibilitat per a les finances púbiques.
Les entitats esmentades abans consideren que les grans tensions que registra l’accés a l’habitatge per a moltes famílies té l’origen en “un greu desequilibri entre una oferta molt reduïda respecte d’una demanda creixent, i l’absència de polítiques públiques ben dissenyades i dotades econòmicament, així com d’una paràlisi de la gestió de les administracions públiques amb els escassos recursos de què disposen”. Els promotors recorden que l’àmbit metropolità té un potencial de reserves de sòl per construir més de 73.000 habitatges protegits, 20.000 a la ciutat de Barcelona. “És imprescindible mobilitzar aquestes reserves per incrementar l’oferta d’habitatge assequible”, assenyalen els immobiliaris.
LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A “LA VANGUARDIA”: https://www.lavanguardia.com/encatala/20220510/8255106/sector-immobiliari-obre-altre-front-judicial-colau.html
