Dijous passat el Tribunal Constitucional va fer públic que determina que Catalunya no té competències per a establir criteris en la fixació dels preus de lloguer d’habitatges. No és cap sorpresa. Els sotasignats ja ho denunciem i hem tractat de traslladar, sense èxit, al Govern, als partits i a la ciutadania la inseguretat jurídica que suposa l’aplicació d’aquesta llei, que a més provoca els efectes contraris als pretesos. Desgraciadament, no se’ns va escoltar, no se’ns ha escoltat i no se’ns escolta, encara que hem demanat reiteradament trobar-nos amb el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya per a poder comunicar les nostres inquietuds i propostes, així com per a compartir la nostra experiència i coneixement del comportament del mercat.
El Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, en el seu dictamen, el va advertir a tots els grups parlamentaris i als promotors de la llei, per la qual cosa ningú hauria de sorprendre’s de la resolució del TC.
Les reiterades resolucions contràries -sense anar més lluny, fa pocs dies s’ha anul·lat el Decret llei 37/2020 de reforç al dret a l’habitatge davant els efectes de la pandèmia i abans part del Decret llei 17/2019 de mesures per a millorar l’accés a l’habitatge-, estan provocant i agreujant una situació d’inseguretat jurídica, en un tema tan delicat i bàsic com és l’habitatge, que precisament requereix estabilitat.
És hora que, d’una vegada per sempre, el Govern i els grups parlamentaris afrontin la problemàtica de l’habitatge en la seva profunditat amb mesures estructurals, i no amb normatives populistes que només provoquen l’efecte contrari, ja que cada vegada hi ha menys disponibilitat d’habitatge assequible i major desconfiança.
És necessari crear un marc adequat, serè, on tots els afectats puguin participar, on es donin les condicions necessàries per a generar un autèntic diàleg social i, en definitiva, es puguin donar els elements necessaris per a fer efectiva una veritable concertació públic-privada de tots els implicats o sigui possible aconseguir el consens necessari, en el qual cada actor assumeixi el seu paper.
Es tracta que propietaris i inquilins, que són els que es mouen principalment en el sector privat, arreglin les seves diferències, però també que tots dos exigeixin al sector públic la seva participació directa amb mesures efectives que creïn seguretat, estabilitat, pacifiquin el mercat i permetin recuperar la confiança en el lloguer.
No podem seguir pel mateix camí i salvar els esculls jurídics que cada vegada posa sobre la taula el TC, amb pegats i noves lleis, decrets llei i decrets.
En aquest sentit, reiterem el nostre oferiment i la nostra predisposició a col·laborar i participar per a posar en marxa mesures que siguin realment efectives. No es pot escoltar únicament les propostes d’uns determinats moviments socials i que els representants polítics es limitin a seguir les seves consignes ideològiques, sinó que ha de tenir-se en compte a tots els agents implicats per a poder disposar d’una regulació justa i equilibrada, i que representi una solució efectiva i estable al problema de l’accés a l’habitatge.
LLEGIR LA NOTÍCIA COMPLETA A “EL MUNDO FINANCIERO”: https://www.elmundofinanciero.com/noticia/100674/empresas/el-sector-inmobiliario-vuelve-a-reclamar-la-colaboracion-publico-privada-para-abordar-la-problematica-de-la-vivienda-en-cataluna.html
