• “Si no gastem els recursos que Catalunya té assignats per a l’eficiència dels edificis, bastirem una pèssima imatge per al nostre país”

  • “Estem pressionant perquè s’ajorni el venciment de les subvencions. Potser si tots insistim en aquesta línia ho aconseguirem”

El perfil
Lorenzo Viñas és president del Cafbl i del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya. És graduat en estudis immobiliaris per la Universitat de Barcelona i llicenciat en dret per la Universitat Oberta de Catalunya. Ha desenvolupat la seva professió d’administrador de finques a l’empresa Temple Grup Consultors al llarg de 38 anys. També és advocat en exercici

Els ajuts per a la reha­bi­li­tació d’edi­fi­cis estan sent un fracàs?
En aquests moments, clara­ment, no. Ha cos­tat molt arren­car, però des de fa uns mesos estem notant que la corba d’entrada d’expe­di­ents està pujant d’una manera molt clara. N’hi ha moltíssims més que abans. Ara bé, tot i que la recu­pe­ració és claríssima, el temps que tenim és limi­tat i malau­ra­da­ment estem fent tard.
Suposo que es refe­reix al fet que les obres s’han d’exe­cu­tar abans que acabi juny del 2026.
Sí, i tenint en compte que el període que va des que s’aprova una obra fins que s’exe­cuta se situa entre 12 i 18 mesos de mit­jana, les sol·lici­tuds s’hau­rien de pre­sen­tar aquest any o, a tot esti­rar, el pri­mer tri­mes­tre del 2025, perquè més enllà toquen cam­pa­nes i entrem en un ter­reny nou. Per això estem pres­si­o­nant perquè s’ajorni el ven­ci­ment dels ajuts. Ja sabem que no depèn de Cata­lu­nya ni d’Espa­nya, sinó d’Europa, però si tots hi anem insis­tint, pot­ser arri­ba­rem a algun lloc.
Quins efec­tes pot tenir que els fons assig­nats a Cata­lu­nya vagin a un altre ter­ri­tori més àgil?
Doncs, pri­mer, que no gene­ren riquesa al nos­tre país, ni con­fort a les per­so­nes. Però després hi ha un fac­tor psi­cològic molt greu en el sen­tit que sem­bla que no estem ali­ne­ats amb la tasca de fer Europa ni amb l’objec­tiu de la sos­te­ni­bi­li­tat. I això crec que bas­teix una pèssima imatge per al nos­tre país.
Què ha pas­sat, per què ha cos­tat arren­car?
Podríem enu­me­rar diver­ses bar­re­res que hem anat tro­bant. D’entrada, la dis­bauxa que va supo­sar que tres orga­nis­mes dife­rents, l’Agència de l’Habi­tatge de Cata­lu­nya, el Con­sorci Metro­po­lità de l’Habi­tatge i el Con­sorci de l’Habi­tatge de Bar­ce­lona, fes­sin con­vo­catòries amb mesos d’endar­re­ri­ment entre si. Després, la incer­tesa i la des­con­fiança que tenia la gent res­pecte a l’arri­bada dels ajuts, que s’ha resolt ara amb bes­tre­tes que anti­ci­pen part de la sub­venció ator­gada tant a les comu­ni­tats de pro­pi­e­ta­ris com per pagar els hono­ra­ris dels tècnics. Això ha donat molta tran­quil·litat al sec­tor. Després vam detec­tar ine­ficiències en el pro­ce­di­ment de revisió dels expe­di­ents i el dis­po­si­tiu en gene­ral, i això ho hem trac­tat amb l’Agència de l’Habi­tatge i s’ha cor­re­git també, amb la qual cosa hem gua­nyat temps.
Hi ha orga­nis­mes més efi­ci­ents que d’altres?
Les difi­cul­tats es van evi­den­ciar en les tres zones i la revi­fada actual, també. No seria just asse­nya­lar un actor en con­cret.
El Col·legi també va adver­tir de la moro­si­tat a les comu­ni­tats de pro­pi­e­ta­ris com una bar­rera impor­tant.
El tema de la moro­si­tat afecta greu­ment una comu­ni­tat de pro­pi­e­ta­ris perquè, si un no paga, algú ha de cobrir aquesta des­pesa. I si això és un pro­blema quan par­lem del man­te­ni­ment ordi­nari d’un immo­ble, molt més quan s’han de fer obres de reha­bi­li­tació, perquè les quan­ti­tats són sig­ni­fi­ca­ti­ves. Si ja en un esce­nari nor­mal les comu­ni­tats de pro­pi­e­ta­ris tenen un període de madu­ració de les deci­si­ons llarg, quan s’ajunta que hi ha un impa­ga­ment o més en escala, o bé no ate­nen aques­tes neces­si­tats, o bé ajor­nen sine die la decisió d’actuar… Si arriba el cas que el deute acaba en un pro­ce­di­ment d’exe­cució hipo­tecària, poden pas­sar fàcil­ment entre dos anys i mig i tres d’acu­mu­lació de deute, i més fins que el nou titu­lar faci la ins­cripció, i la comu­ni­tat només té qua­tre anys per recla­mar un deute. El Cafbl està lide­rant un canvi de la llei hipo­tecària perquè es faci una ano­tació pro­vi­si­o­nal i mar­gi­nal, no una ins­cripció com a tal, perquè consti qui s’ha que­dat el pis.
L’admi­nis­tra­dor de fin­ques havia de ser una palanca del pla d’ajuts per a la reha­bi­li­tació, però a vega­des ho ha desin­cen­ti­vat. S’ha cor­re­git?
Hem pas­sat aquest període també. Els admi­nis­tra­dors de fin­ques dub­ta­ven de reco­ma­nar una actu­ació al cli­ent, perquè la seva experiència amb les sub­ven­ci­ons públi­ques era dolenta. Aquest escep­ti­cisme per part del pro­fes­si­o­nal també l’hem superat i, com els arqui­tec­tes i els apa­re­lla­dors, estem molt més impli­cats en el pro­ce­di­ment.
Hi ha comu­ni­tats autònomes que han dema­nat més ajuts perquè ja han ator­gat els que tenien. Què estan fent bé?
Pre­ci­sa­ment això que he comen­tat que nosal­tres hem hagut de resol­dre. Val la pena asse­nya­lar que estem espe­rant que la Gene­ra­li­tat aprovi una línia d’ajuts específica per a obres d’acces­si­bi­li­tat. Aques­tes obres es podien incor­po­rar en els pro­jec­tes d’eficiència energètica però hi havia un límit, que ara, com que es té un finançament sepa­rat, no exis­tirà, i també serà un ele­ment més que aju­darà.
El temps que tenim, un hivern benèvol com l’actual en què no cal posar la cale­facció, tam­poc és un esperó…
Estem d’acord. Les comu­ni­tats més cons­ci­en­ci­a­des són també les que pas­sen més fred. Aquí, com al País Valencià i altres zones, costa molt que tiri enda­vant el pro­grama d’ajuts. Aquest també ha estat un ele­ment clau per enten­dre per què al País Basc, per exem­ple, l’aco­llida que han tin­gut els ajuts ha estat extra­or­dinària i aquí tenim difi­cul­tats. Tot i que la pre­o­cu­pació per la sos­te­ni­bi­li­tat i la con­ser­vació i el man­te­ni­ment d’edi­fi­cis entre la ciu­ta­da­nia ha anat crei­xent res­pecte a fa dos anys, quan es va ges­tar el pro­grama d’ajuts.