- A altres ciutats europees, les polítiques de promoció de l’habitatge de lloguer intenten ajudar als propietaris amb, per exemple, bonificacions de l’IBI, al contrari d’aquí
Barcelona, 4 de març – L’increment de l’Impost de Béns Immobles (IBI) a la ciutat de Barcelona en aquests últims anys ha arribat a una situació quasi insostenible. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), en el període comprés entre el 2006 i el 2020, l’increment va ser del 62,51%, el qual deduint la inflació que va ser del 19,5% segons l’INE, queda en un increment net del 43,01%.
Aquest augment, en el context del mercat de lloguer d’habitatges actual, és contradictori i incoherent amb les preteses finalitats del control de preus en el lloguer. Totes les polítiques d’intervenció que s’estan promovent des del Consistori per limitar les rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge han provocat la reducció de l’oferta de lloguer. A la realitat del mercat immobiliari, comparant el mateix període 2006-2020, l’increment del preu mitjà del lloguer d’habitatge a la ciutat de Barcelona va ser del 33,85%, que deduint la inflació, queda en un increment net de l’11,36%. Molt lluny, sens dubte, de l’augment tant desmesurat de l’IBI que castiga d’una manera desorbitada els propietaris d’habitatges. Ja que, per una banda, es força la reducció del lloguer i es limita la seva actualització i, per l’altra, s’incrementa la càrrega de despesa en impostos i en les despeses de manteniment i eficiència energètica dels habitatges.
Aquest fet suposa que els propietaris de béns immobles que tinguin la seva propietat llogada hagin de suportar uns costos cada cop més elevats, mentre que el preu del lloguer es troba tensionat per la regulació intervencionista i estigmatitzadora dels arrendadors, provocant una greu inseguretat a les relacions jurídiques.
Aquestes polítiques d’habitatge són contràries a la línia seguida per governs del mateix signe en altres ciutats europees com Lisboa, on les seves iniciatives de promoció d’habitatge de lloguer assequible incentiven també a la persona arrendadora i d’aquí el seu èxit. Ja que a aquells propietaris que lloguin el seu immoble dins d’unes condicions específiques tenen unes bonificacions fiscals com és la reducció de l’IBI, entre d’altres. Aquesta mesura és més coherent amb una promoció del mercat de lloguer d’habitatge, en contraposició a les actuacions de control i règim sancionador que s’apliquen en el nostre país.
Amb tot això, des del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida volem fer una crida a l’Ajuntament de Barcelona per oferir la nostra col·laboració per promoure polítiques de foment d’habitatges de lloguer assequible considerant a les dues parts, tant a arrendataris com a les persones propietàries que destinen els seus habitatges a l’arrendament.
